Bé d'interès cultural
El Castell de Portell aquesta declarat Bé d'Interès Cultural en data de 8 de maig de 2003, amb el codi d'identificació: R-I-51-0011037.
A continuació es transcriu la descripció del Monument segons l'informe emès pel Consell Valencià de Cultura:
“Portell de Morella, com el seu nom indica, és l'entrada o “portello” des de les terres aragoneses a les valencianes per la serra del Card a Morella.
La privilegiada situació ha propiciat l'establiment, des de la prehistòria de poblament humà a la zona. Les primeres proves de presència humana corresponen al període que va de Magdalena al Epipaleolítico, aproximadament fa 600 anys.
I no es difícil trobar restes arqueològiques i pintures rupestres pels voltants.
Però serà amb la conquesta de Jaime I, en 1240, i la seua pertinença com a llogaret en la ciutat de Morella de 1320 a la fi del segle XVII, i especialment amb la independència municipal des del XVIII quan la població adquirirà un relleu demogràfic i artístic considerable. Així el barri de les Albaredes, avui despoblat, l'ermita de la Mare de Déu d'Esperança o L'Església Parroquial són exemples destacats de patrimoni artistic i arquitectònic apreciable.
El Castell de Portell de Morella formava part de la xarxa d'edificacions defensives que envoltaven tota una població i que culminaven amb les dependències pròpies dels senyors territorials o governants- Segurament d'origen visigot, és en l'època musulmana quan es construeix l'edifici actualment declarat “monument”. La muralla tenia quatre portes que comunicaven la vila amb l'exterior. I era de ferma construcció bàsicament realitzada a partir de pedres de pedreres locals.
Actualment encara poden contemplar-se alguns trams de la poderosa muralla i alguna torre. Però el més interessant del Castillo, segurament correspon a les parts que han sigut aprofitades per a diferents usos. Així la Torre principal, avui campanar de l'església o la menuda plaça de bous que està integrada en el patí d'armes.
El campanar, l'església Parroquial, la plaça de bous, alguna altra edificació menor (com els locals parroquials que en algun temps es van dedicar en cinema i teatre infantil), la Casa Abadia i les muralles i torres que es mantenen sense intervencions formen el conjunt de l'antic Castillo.
Un conjunt que cal considerar com a element trancendent de la història de la població però també del nord valencià, ja que a més del valor referencial com a fortalesa reuneix la de l'ús social que ha representat, i representa, la qual cosa ho fa modèlic d'un aprofitament popular sense agressions radicals a l'edifici.“
